Funambulista sin red de la vida,
puzzle vuelto boca abajo,
jugador de loterías indeseadas,
luchador romano sin escudo,
buscador de confianzas
que sosieguen los días,
tramposo del destino.
Quien te empuja
por la escalera de caracol?
Comparte tu soledad,
Huyes de ti?
Encuentrate en los demás.
Rompe tu estatua de sal,
cabalga las olas del mar.
Resum el passat sense comes ni punts
i separa el gra de la palla
que s’endurà el vent,
el gra és útil pels humans,
la palla ho és pels animals.
Construeix un castell dels records
que t’ajudin a enfilar-te a la torre
des d’on poguis triar un horitzó de pau,
on els coloms siguin missatgers
de la poesia de la vida.
Cerca el camí
i trobaràs pujades,
troba l’actitud
i el temps
et portarà al cim.
L’actitud és germana de la visió clara,
la visió clara és filla de la sinceritat.
Llum salada a la superfície del mar
la terra ensorra les onades
el campanar anuncia les hores passades
el vent il.lumina les cases blanques
el poble roman immòbil adormit pel sol
el temps passa i no passa
les onades van i venen
els turistes amunt i avall
la tarda s’eixampla
fins tocar el cel infinit
les barques embadalides
tremolen suaument
al ritme d’un temps perdut i etern
Arranca la rueda de palos de tus pensamientos
y covierte el corazón en tu timón
Blog de Poesia de Jordi Querol 