Cuando la tierra repose en tus manos
esa tierra de lo que fueron tus sueños
abre los dedos en forma de estrella
y deja tus manos vacías
vacías de recuerdos
que se cumplirán en otro universo
y agarra con fuerza las gemas
que el viento roba al destino
Las mentes del universo
crean un colosal poliedro
llamado realidad.
Tu realidad se crea cuando la observas.
Solo Dios ve la verdadera creación,
que es pura conciencia.
Era llum d’estiu,
les sabates fa temps que riuen,
les muntanyes deixen l’empremta a les cames,
la nit fondrà l’horitzó
i veurem el crepuscle de la matèria.
Caminant de nit
sentirem les tórtores aixecar el vol.
No són teus aquests ulls,
te’ls han deixat
per a descobrir el dia en la nit,
per a trencar les màsqueres
del teatre de la vida,
per a trobar les arrels del xiprer
que s’enfila cel amunt,
per mirar cap a dins
i veure les trinxeres d’una guerra
que ens cega el nostre cor.
Un cel desert que no oblida la vida
unes figues al cistell de les paraules mortes
la fatiga mira per la finestra tancada
els sentiments llauren la terra
i a l’estiu es recullen les raons
sola
i com ella sola
veu a la mar
el vaixell surar
Blog de Poesia de Jordi Querol 