Tal com si fóssim
homo erectus
de l’edat de pedra,
la llar de foc
ens roba la mirada.
10.000 anys després
les flames interpreten
la mateixa dansa,
la cendra és matèria
consumida
i el fum és l’esperit
que vola cercant
els deus.
Autor: Jordi
Escric poesia des de 2011 en català i castellà.
La tele
La tele me mandó a distancia
de mi mismo.
Veure’s amb llum
Veure’s amb llum pròpia,
és defugir l’engany als demés.
Si ens veiem com els altres
ens veuen ens estem enganyant,
la nostre pròpia imatge dependrà
del que sapiguen o no.
Ser Infeliç
Ser infeliç buscant honors
quan donar-los ens ajudarà
a ser feliços.
Amar a la Mar
La terra donant l’esquena al sol
a la vora del mar.
Les onades platejades
es persegueixen sense èxit,
moren rebels a la sorra
deixant el darrer alè.
És una música ancestral,
nascuda sense oients.
El murmull del planeta respirant,
onada rere onada
ens crida a respectar-lo.
– Estic viu, com vosaltres,
i sóc el vostre bressol.
Blog de Poesia de Jordi Querol 