Menú diari, pescadilla o peixet.
Lo més electoralista de la política
surt als diaris.
La política es torna més electoralista
per sortir als diaris.
Descrèdit recíproc.
Democràcia pervertida.
Molta gent busca alternatives
a la democràcia.
El que cal és sanar-la.
I els lobbies?
I les subvencions?
I la justícia?
Gent que no és de ciutat,
no enlluernada pels mil entreteniments
i possibilitats.
Es queda al poble,
sap de que va la vida.
Voldria trobar un home
i tenir algun fill.
Espabilada, vestida sense
estridències. Natural, directe.
Enfadada una mica amb la vida,
faltada d’oportunitats.
Ulleres de pasta, té l’encant
del que és autèntic.
Parla clara, per a que l’escoltin.
No li valen les indefinicions.
Molt feta a la seva família,
treballa al negoci dels pares.
Te al·lèrgia a certes coses,
a gent que li donen tot fet.
No és mou amb secrets,
al seu entorn tot se sap.
El ritme de la quotidianitat
i el poble afiança les arrels
de la seva vida desxifrada.
Imaginacions.
Ni el vaivén de los coches
son las recurrentes olas
ni el asfalto es la leve arena.
Pero el sol ilumina este bar
con el alma de su gente sin par.
Amb aquella amabilitat
que només tenen les àvies i
amb les seves arrugues a la cara
feia de cambrera,
àvia de nets i àvia de turistes.
Em va saber greu,
però alguna cosa no quadrava,
al bell mig del viatge
em vaig sentir com a casa.
– ¿Hacia adónde vamos?
– Vamos hacia el horizonte.
– ¿Qué hay allí?
– Allí es donde acaba la tierra
y empieza el cielo.
Allí donde el sol nace y muere cada día.
Allí donde nuestro humo
se encuentra con la inmensidad.
Blog de Poesia de Jordi Querol 