– ¿Hacia adónde vamos?
– Vamos hacia el horizonte.
– ¿Qué hay allí?
– Allí es donde acaba la tierra
y empieza el cielo.
Allí donde el sol nace y muere cada día.
Allí donde nuestro humo
se encuentra con la inmensidad.
Autor: Jordi
Escric poesia des de 2011 en català i castellà.
Amables
Quina és el nostre estat habitual,
tenim una careta?
Sempre responem amb el mateix to,
anem a pinyó fix?
Retrobar la nostra part amable
és somriure a la vida.
Un dia a Andorra
Cau el blau a la Seu,
una serp cap Andorra, la bella.
Olla de cims com muralles.
Els pobles muntanyes amunt
i Meritxell són l’ànima amagada.
El camí de la vall, el camí del riu.
Formiguetes amunt i avall.
Visitants, comerç, pistes negres,
bosses plenes cap el cotxe.
Un dinar, un berenar, un descans.
I sense veure res, desfer la serp.
Nàufrag
Ni al treball ni a terra.
Veieu tempestes de mar al desert.
No haurieu d’haver agafat la barca,
Onada rere onada,
el nàufrag no vau ser vosaltres.
Sol
S’aixeca el sol,
deixa els llençols
dormint sols.
Blog de Poesia de Jordi Querol 