La poesia és esquelet de la bellesa.
La bellesa és veritat sentida.
La veritat és sentiment bell.
La bondat és poesia vestida.
Autor: Jordi
Escric poesia des de 2011 en català i castellà.
Camino
Adictos al misterio.
¿Y si no hay misterio?
lo misterioso es cotidiano,
asumido, integrado.
La divinidad es real.
¿Qué nos queda aquí?
La vida misma,
quizás una confianza.
¿Sabemos vivir de otra manera?
Aprender el camino en el camino.
Ampliar
La mente quiere cosas
que no sabemos que no queremos.
Pero luchamos por ellas
hasta perder las uñas.
Ampliar el punto de vista
hasta la clarividencia.
Poma
De la pomera aflora un poema del temps,
del poemari es desprèn una poma madura.
Com una llavor desenvolupada.
El meu carrer
Carrer nu d’arbres.
Li van treure el nom d’Acàcies
i com un presagi van desaparéixer.
Pendent avall, o amunt, però més
avall que és com s’arriba a casa.
Mig segle, que va veure
boscos, parcel·les i cases.
Veïns que venen,
prenen un glop de vida i se’n van.
De nens feiem expedicions,
al bosc i amb bicicletes.
Van construïr un pont
per creuar la via del tren
i anar cap a la Universitat.
Amb el temps, al dematí
semblava una carretera
de gent de carreres.
Ha vist nevades amb cotxes atrapats,
arbres caiguts per ventades,
un llampec caigut al mig del carrer,
accidents, runners, gats i gossos,
cavalls, bens i pastors,
festes de Sant Joan.
Però sobretot ha vist
la petjada trémula i sorda
de les absències dels veïns
que ja no hi són.
Blog de Poesia de Jordi Querol 