LÁGRIMAS DE PLATA

Oigo descender tus lágrimas de plata
al abismo desnudo.
No eres de este mundo sólido.
Tus manos recogen trémulas
las migas secas ďe paz.
Esta no es tu guerra, tu batalla o tu sueño.
El viento arrastra su silueta hacia ti.
Cabalga el viento.
Dime dónde quieres ir.

Fragilitat

La fragilitat humana és com el vol d’una papallona sota la pluja
castells sobre turons escarpats

SELVA DE CEMENTO

Alienados en la selva de cemento
Sin destino ni finalidad
En la misión ausencia
Con costumbres de servidumbre
Con alas oxidadas color magenta
Ni ángeles ni pájaros ni rapaces
Estatuas hambrientas buscando la brisa
Que tonifique las mejillas del destierro
Suave es la mano de la inocencia
Con que meces el paso del tiempo
Sal del viejo laberinto
Sal y despierta en una orilla nueva.

COM VEUS EL MÓN?

Com veus el món?
la indiferència
l’odi
la intolerància
les valls conreuades
les tardes d’ estiu
la tristor
el goig
els dies ennuvolats
la soledat
les absències.

Si pogués veure el món amb els teus ulls, 
sabria on visc
sabria qui sóc.

DESMIRO LAS HUELLAS

Reposo en tu verano
desmiro las huellas del ayer
devengo sombra de abedules
no quiero habitar tu destierro
lejos
           en ti
desoigo
                 el futuro
que viene
                    a secuestrarme.

Crea tu propio sitio web gratis en WordPress.com.Crear tu propio sitio web.
Empezar gratis