Todos los Poemas
Puerta
Se abre una puerta, entra el sol y el viento.
Se abre una puerta, entra la luz y la sombra.
Se ve más allá y menos aquí,
lo oculto y las mentiras.
Como en los sueños y los cuentos,
crees volar, y sin volar
ves como una ave los rios y los campos.
Portes tancades, metàfores obertes.
El teu destí és despullar la foscor,
injectar vida a l’ esquelets defallit.
travessar murs, omplir sense recipient.
És agafar una poma i sentir la llavor.
Disfressar de coherència allò amagat.
Donar substància a l’aire eteri.
Dir sense dir, dibuixar un sol groc
amb raigs com a l’escola,
impregnar d’aroma el contorn callat.
Anunciar l’albada amb un llumí,
renéixer les tardes fredes.
Parlar entre dos
un diàleg tan misteriós com lluminós.
Vestir un cos de dona
i que sigui més bella la seva nuesa.
La casa de les finestres,
té una torre octagonal amb finestrals.
La finestra dels camps cremats.
La finestra dels horitzons.
La finestra per entretenir la mirada.
La finestra que és un mirall per admirar-se.
La finestra del ciutadà emprenyat.
La finestra que mira un camp de concentració.
La finestra de l’art.
La finestra que mira què mirar.
Te desprendo y obtengo tu gracia.
Prendida no eres tú, eres un pájaro enjaulado.
No me debes nada, no puedo pedir tu compromiso, así si quieres podrás dármelo.
Pero no te olvides de ti.
Sin tu ti tu no eres tu,
y yo no te tengo a tu ti.
Te tengo si no te tengo.
Me tendrás libre de ti.
Fer temps és desfer temps,
fer res és perdre el temps.
Ser és, més que res,
ser mestre, fer sense fer.
Blog de Poesia de Jordi Querol 