Categoría: Poemas

Quan els sanatoris eren reixes
i els malalts reclosos,
ella va ser perseguida, primer per gent,
després per pensaments.
Arribà de jove per passar una temporada
i va morir a l’albada de la seva vellesa.
Tancat l’asil, quatrecentes maletes
foren recuperades, una era seva.
En aquelles maletes,
les seves pertinences confiscades
van ser les seves ànimes,
van ser la seva veu i el darrer crit
de les seves vides suspeses,
suspeses i preses abans d’hora.
Ni fotografies, ni raspalls, o aquell vestit,
aquell regal, o aquell record.
Recuperades van ser art,
la seva memòria museu,
i el museu memòria d’un temps
on la ment malalta era ment reclosa,
reclosa com les pertinences,
però en una maleta freda enorme,
que va confinar decenes de milers
de persones al llarg de vuitanta anys,
la meitat va morir allà mateix.
Maletes, calaixos, estigmes.
Identitat ofegada.