Categoría: Poemas

Todos los Poemas

Agafar

Per què agafar la ploma,

si la ploma t’agafa a tú?

Maleït ofici

Maleït ofici.
No són paraules endreçades.
Quan l’ànsia vol veure la llum,
els trapezistes de tinta
fan acrobàcies sobre la xarxa.
Sense exposar-se fan salts
calculats, acompassats, entrenats.
Però allò no es ball on l’impuls flueix,
no és un camí a la vora del penya-segat,
no és carn rosada
ni esperit que es rebel·li,
no és testament ni ferida tova,
no és cura, no és crit sord
que busquí l’al·lè de la vida
allà on la vida és boira i destral.
No és partitura viva, no és viatge
ni és caminar sol i descalç.

S’esgoten

S’esgoten les paraules?
S’esgota allò que portem a dins?
S’esgoten les roses a la primavera?
Que vol dir que ja estigui dit?
S’esgota el món? Les preguntes?
Que no hi ha misteris?
No serà que no connectem amb
nosaltres mateixos i no trobem allò
que compartir? Algú amb qui compartir?
No serà que el vent ja no bufa
als camps de blat fent onades?
Que la mar s’ha aturat i no hi ha
ni veles ni velers que travessin l’oceà?
No serà que l’aigua no rega la terra.
Si és així, recull el buit,
i escriu una carta als estels,
n’hi ha un que t’escoltarà.
Troba qui pot ésser aquest estel amic
que escolta la buidor que ja no és buidor,
perquè ja s’expressa, com un crit
que s’escolta un mateix i es comparteix.

Cada paraula

Cada paraula escrita tanca el poema.
Cada paraula llegida obre el poema.

Aïllar el vespre

Aïllar el vespre de la nit,
rebutjar el pes del buit,
aclarir la paraula sorda.
On has deixat el camí?

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar