Perdura

Perdura

Perdura torpemente,
más de un siglo después,
la muerte de Dios de finales del siglo XIX.
Era la muerte de un Dios justiciero impuesto,
para controlar las masas,
soportar las penurias y prometer un paraiso.
Hoy es un argumento totalmente desfasado.
Dios se encuentra en nuestro interior.

Cara desxifrada

Cara desxifrada, serena,

el temps li ha donat forma i pau.

Els ulls i l’aire dissolen les distàncies.

Mirada sense muralla,

llàgrima absent, resta un lament.

Ànima carnal, transparent l’alè.

Fotogrames condensats

d’una película latent.

Morí pobre i renasqué ple,

no petri, sinó del llim

del fons dels meandres.

Al Nadal neix

Al Nadal neix el dia

en que morirà la creu

i renaixerà l’esperança.

El águila se cierne

El águila se cierne en las alturas,

la sombra de sus garras

deslizándose por el suelo

antecede su caída.

Escriure poesia

Fa dies que no vens a veure’m,

i no em trobo.

Vindré a trobar-te,

i si els déus volen

em trobaré.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar