Sustent

La bellesa rau en allò 

que sustenta l’aparença.

Quan la bondat i la veritat floreixen.

Mira el cel

Quan la màgia és màgia

l’home no mira el cel,

és el cel qui mira l’home.

Fa fred

Fa fred a les mans,

no puc agafar els regals,

les tinc congelades

de repartir caramels.

Sento l’escalfor al cor.

La cavalcada ha acabat,

la vida resta intacta,

el poema expira nu.

Fer dels errors

Fer dels errors modèstia,

i dels encerts gratitud.

Pas de barca

Si t’he dit alguna cosa,

és dita en veu baixa com una llavor.

Com un pas de barca,

qui travessa l’Ebre a l’altra banda,

ho fa amb el corrent suau,

de les aigües que porten a la mar,

i el pal del barquer clavat al llit del riu.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar