SÓC UNA FULLA QUE S’EMPORTA EL VENT

Sóc una fulla que s’emporta el vent de migdia,
contemplo el paisatge de les persones
enfilant-se sobre els murs de les seves certeses,
reposo al terra,
mirant el cel.

BLANCO Y NEGRO

Blanco y negro
sufrimiento y paz
son grises para los idealistas
del mundo blanco.
El mundo no es gris
pero los idealistas
pueden cambiar el mundo.

Y LA TIERRA

Y la tierra sangraba
la luna vomitaba injusticias sobre la tierra
la costumbre paralizaba los hombres
tinieblas en el corazón
tinieblas en la mente
los volcanes erupcionan tópicos
las entrañas de descomponen
la lava hierve la sangre
un niño aprendía a atarse los zapatos.

BOMBOLLES

El món no és per a nens
el món no és per a grans tampoc
Com no viure en una bombolla?
Com païr la dessolació?
Viure com a nens fora de la bombolla.

NO VULL SER NINGÚ

Avui no vull ser ningú
tampoc vull saber-ho tot
no vull ser més no sé què
ni menys no sé com.

Tan sols sé que et sento aprop,
les fulles ja han caigut
el vent les arrossega
l’hivern ens despollarà de falsedats.

No voldré tornar a veure
com s’amaga el sol,
les tardes curtes,
sense tenir-te present.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar