Retornar los ojos a la cuna
donde olvidaste tu destino.
Todo fue diferente,
los árboles no marcaban el camino.
Si pudieses recordar tu esencia,
tus deseos, tus poderes,
engañarías el tiempo pasado y por venir.
Recuperarías tu espada
y degollarías el futuro bastardo.
Categoría: Poemas
Todos los Poemas
VIAJE AL CENTRO
Una hora desierta en el andén
tres silencios recogen el agua del fondo del pozo
el viento arrasa las maletas
llega un tren a no sé donde
está abarrotado
subo las maletas
el tren se va
me quedo en el andén
el agua está fresca
EL MÓN S’ATURA
A vegades el món s’atura
i és perfecte
cap so és soroll
l’espai s’eixampla
el temps esdevé irreal
com una rosa d’espirals de silenci
la consciència sobrevola la matèria
la natura beu dels llavis del més enllà
NAIPES
La fe construye castillos de naipes inexpugnables
el equilibrio está hecho de confianza
la duda es un buen cimiento.
INSPIRACIÓ
Sento la teva veu com un vers
que neix de la foscor,
no sé qui t’ha cridat
ni com coneixes el meu passat.
Un vers crida l’altre, i un altre,
i tot plegat té un sentit
que desconeixia jo mateix,
però d’alguna manera és meu,
l’he viscut, l’he pensat, l’he sentit.
Em coneixes millor que jo
i jo em conec millor a través de tu.
Les paraules segresten la meva ànima
i li donen vida.
Benvinguda per sempre.
Blog de Poesia de Jordi Querol 