Todos los Poemas
Li faltava una pota,
com tants d’altres.
Al carrer peatonal
picotejant un tros de pa,
que altres coloms no
li sabien treure unes engrunes.
Ell, el colom esguerrat,
posava el cos a sobre
el tros de pa, fermant-lo,
llavors picotejava sense
que es mogués, traient-li
molles que s’empassava.
Absort en el seu menjar,
va passar un camió.
Com un petit globus va explotar.
Llest, però distret.
Com tants artistes capficats
en la seva obra,
va ser atropellat
passant a la posteritat.
Quan no hi ha presses a fora,
i no hi ha presses a dins
som amics nostres i del temps.
Qui mira el mar amb presses?
Gaza és la teva ciutat,
el teu carrer,
la teva casa.
Els teus amics i coneguts,
els seus fills.
Altres raons,
es descobrir mons.
Quan errem sovint,
hi ha una tendència
a pensar d’una manera.
Fer servir la o.
Pot ser això, o això altre.
Inventar possibilitats,
obrir la ment,
descobrir les arrels
de l’altre diferent, del devenir,
de les casualitats.
Veure la nostra ment,
i ensenyar-li pacientment
nous camins.
La cadira sembla ocupada.
Té quatre peus, cul, esquena
i braços.
Quan algú s’asseu possa
els peus amb el peus,
el cul al cul,
l’esquena a l’esquena
i els braços als braços.
Si tingués cap,
abans de ser posseïda,
s’aixecaria i sortiria corrent.
Blog de Poesia de Jordi Querol 