La cadira sembla ocupada.
Té quatre peus, cul, esquena
i braços.
Quan algú s’asseu possa
els peus amb el peus,
el cul al cul,
l’esquena a l’esquena
i els braços als braços.
Si tingués cap,
abans de ser posseïda,
s’aixecaria i sortiria corrent.
Categoría: Poemas
Todos los Poemas
L’estany
El cap fa rodolar
com si fes la volta al món,
els arbres fan una sardana
al bell mig del puig de la Cerdanya.
Verns i avets imponents,
vesteixen de verd
la primavera i l’estiu.
La tardor té mil colors,
com una paleta de pintor.
L’hivern té les muntanyes
al fons vestides de blanc enlluernador.
Barquetes, cignes i ànecs passegen
distrets a l’aigua calmada.
Vil·les i jardins vorejen l’estany senyorial.
L’aire net i carregat d’energia
reviu els visitants de pau i alegria.
Connectar
Quan escoltar-te
és millor que la ràdio.
Els teus pensaments
evolucionen a nous camins.
Desconnexió? Connexió.
Quan el pensament
és amic nostre.
L’art és un camí,
del silenci a la connexió interior,
a l’expressió a un mateix i als demés.
Fluir, connexió amb el present,
com una canoa al riu.
Creació, imaginació, intuïció,
raonament, deducció, relació…
Comprendre’s un mateix.
Vida interior i comunicació.
Aquello
Qué será aquello
que del mar del tiempo,
sumergido en las aguas,
pueda rescatar
y navegando en el velero
traer a la orilla
con la pluma del viento.
Si no
Si no te comprendo
me falta entendimiento.
Lo que tu eres es un hecho.
Lo que yo no comprendo
es mi limitación.
Blog de Poesia de Jordi Querol 