Un ball de Nadal,
plouen els caramels.
La lluna és desperta, sorpresa.
Père Noel és baixat del cel.
L’estel anuncia la gràcia,
un record que desafia el temps.
Trenta-tres roses més una,
el dia divuit del vuit.
Trenta-tres roses més una.
Categoría: Poemas
Todos los Poemas
Aquellas sonrisas
Aquellas sonrisas espontaneas
acompañadas de silencio,
cuando había una nube
flotando en el aire.
La duda muere en forma
de lluvia regando la tierra,
la brisa tonifica la piel
y las intenciones quedan
selladas con lacre rojo.
A la vida
A la vida, entre Déu i nosaltres,
hi ha un camí, curt o llarg,
canvis petits o grans.
El que tenim és
la seva generositat i compassió.
Amb tot, Déu és pròxim,
com la pell al cos.
Llunyà com la inèrcia dels dies,
el miratge del seu silenci
o la manca del nostre diàleg.
El teu silenci
El teu silenci no és una resposta,
tampoc una fugida.
El teu silenci és per a que
m’escolti jo, l’eco em retorni
les meves paraules
que potser no eren encertades.
El teu silenci, espera que jo
m’adoni del meu error per mi mateix.
Per mi mateix tu sabràs
que jo me n’adono.
Volies unes altres paraules
i has esperat que em veiés
al mirall de la reflexió.
Té la panxa
Té la panxa plana per sota,
que són els seus peus.
Una boca sedenta
i un esòfag llargarut
que emplena l’estómac.
Una titola llarga,
que es va aprimant
fins arribar a ser un foradet.
per on s’escola el vi.
El porró beu, s’omple la panxa i pixa.
Els bebedors també.
Blog de Poesia de Jordi Querol 