Privilegi

La vida és un miracle i un privilegi

que moltes vegades es viu alienats

amb despreci, avorriment i deixadesa.

Què seria?

Què seria un univers sense vida?

Una màquina sense sentit.

Una flor de metall.

Quelcom inadvertit.

Un experiment sense científic.

Una casa sense habitants.

Un joc de física i química.

Una casualitat prescindible.

Que seria un univers sense consciència?

No hi ha respostes

No hi ha respostes sàvies,

sols aquelles que arriben al cor.

El teatre mor sense representacions.

Al maig la llum

Al maig la llum d’estiu s’ha presentat.

Els verds de la natura madura.

Colors intensos, saturats, lluents.

Hi ha tant de color

que desapareixen els matissos.

Cada fulla té llum pròpia,

com un quadre impressionista

de taques vives, les pinzellades

aturen el temps.

L’aire té la consistència

de la calor embriagadora.

Llum robada, colors robats.

El sol cascavelleja al verd

com ho fa a la mar.

Voldria una llavor

Voldria una llavor, per fer-la flor.

Un cos per vestir-lo,

per trobar les seves formes,

per sentir com creix, com madura,

per veure la seva màgia d’existir,

descobrir el seu al·lè de vida.

Voldria veure com es rebel·la,

com em sorprèn,

com cerca el seu camí,

quina és la seva força i el seu destí.

Voldria ara escriure un poema, Senyor,

però necessito sentir la seva llavor.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar