Sembla que l’ànima

Sembla que l’ànima faci el vestit,
el caràcter la forma de moure’s,
el pentinat, l’expressió, el gest,
tot reflexe, a l’aigua del riu, el que som.
La identitat i els dons, el destí.
Sembla que les formes obrin camí.
Però és un miratge boirós
a les dunes dels prejudicis.
El sentiment i la ment,
allò que resta amagat,
despulla la imaginació
de la seva vaga ideació.
Les sabates de cadascú saben
quines terres han trepitjat,
i quines terres l’han forjat.

No hi ha respostes

No hi ha respostes sàvies,

sols aquelles que arriben al cor.

El teatre mor sense representacions.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar