Sembla que l’ànima

Sembla que l’ànima faci el vestit,
el caràcter la forma de moure’s,
el pentinat, l’expressió, el gest,
tot reflexe, a l’aigua del riu, el que som.
La identitat i els dons, el destí.
Sembla que les formes obrin camí.
Però és un miratge boirós
a les dunes dels prejudicis.
El sentiment i la ment,
allò que resta amagat,
despulla la imaginació
de la seva vaga ideació.
Les sabates de cadascú saben
quines terres han trepitjat,
i quines terres l’han forjat.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar