Felicita’t si tens felicitat.
A vegades és més un fet intern
que allò que aconseguim que passi fora.
Com apreciar la bondat, la bellesa i la veritat.
Categoría: Poemas
Todos los Poemas
El darrer
El darrer poema,
no té totes les lletres.
El vent se les endú
mes enllà de l’horitzó,
a un temps per venir.
Un pas
Un pas, una paraula.
El temps passarà
El temps passarà.
Com aquella fotografia en blanc i negre
de fa cent anys.
Nosaltres serem aquells pagesos
amb vestits antics i costums estranys.
El gramòfon serà el movil,
la candela la bombeta.
No cal imaginar res.
Passaran cent anys
i la vida canviarà.
El que ara és modernitat
serà nostàlgia d’un temps millor.
La terra, la lentitud, la natura, tot
serà record passat.
Segle perdut, segle guanyat.
Temps accelerat, quedarà la
trista enyorança d’un temps allunyat,
més senzill, més comprensible,
més humà, com ara fa cent anys.
Paraules, paraules
Paraula densa, impermeable,
no deixa espai per absorbir la pluja,
Sembla que tinguis la certesa absoluta.
Paraula tova, porosa,
ets maleable, interpetable, suggerent,
confies més en el lector que en tú.
Paraula negra, petrea,
ets com el dictament d’un jutge,
absoluta, rígida, certera o falsa.
Paraula per emplenar,
et salves si es per deixar
un segon de reflexió.
Paraula trasparent, redundant,
confirmació.
Paraula viva,
respira i fa créixer,
terra, sol i aigua.
Paraula pont, paraula tendre,
paraula morta, paraula blava,
paraula lenta, paraula jove,
paraula buida, paraula sorda,
paraula sobria, paraula sana.
paraules, i intencions,
l’esperit ocult del poema.
Blog de Poesia de Jordi Querol 