Bufar espelmes,
la petita llum s’exhaureix,
el temps passa com les aus.
Fes lluïr la teva pròpia llum,
com un far, un any més.
Todos los Poemas
Bufar espelmes,
la petita llum s’exhaureix,
el temps passa com les aus.
Fes lluïr la teva pròpia llum,
com un far, un any més.
El viento cálido trae aromas de verano,
Ese tiempo donde la pausa
crea un hueco donde los días se reinventan.
Oportunidad de tardes lentas,
mañanas de promesas y noches azules.
Fotos de momentos idealizados,
necesidad de felicidad…
Las horas piden ser rellenadas
de aquello que esperamos de la vida.
Vértigo existencial, calor denso,
tormentas de despedida.
Se mueren las excusas,
queda lo que hay.
Oportunidad de romper
la mentira, renacer el destino.
Subvertir la rutina diaria,
y no volver a la tozuda irrealidad,
de lo que quisiéramos.
Vaig ser el primer de la promoció,
Déu va ser content.
Vaig descobrir una vacuna,
Déu va ser content.
Vaig guanyar molts premis,
Déu va ser content.
Vaig ser feliç,
Deu va ser content.
Vaig estimar i ajudar els demés,
Déu va ser feliç.
Hi ha nous paradigmes,
en la ciència, la espiritualitat, la neurologia
i nosaltres seguim tant o més conservadors
que l’ Anglaterra victoriana.
El canvi, la por, el que diran, perdre el status.
Fan que la societat no avanci,
tortuga amb peus de plom.
La deslocalització, les ecm i visions
de moribunds, la imposibilitat que la consciència sigui un subproducte del cervell.
Despertem!
Cuando se deshonra un honor
no se puede deshonrar la vida.