Todos los Poemas
La permanència del temps,
passa el temps però roman inamovible.
El paisatge flueix mogut
per l’anima del vent.
Ocells que volen
travessant l’espai,
d’un lloc a unaltre més enllà,
El temps dorm al migdia,
l’espai resta inmovil.
Els ocells mouen l’escena.
Tot viu quietament,
el moviment és un miratge.
El buit és infinit.
L’ànima s’eixample,
s’eixample quietament.
Nazis genocidio judío.
Judíos genocidio Gaza.
Si quien más lo ha sufrido,
lo reproduce, no hay esperanza.
La rosa s’ha pansit, és efímera.
Era bella, ara és mestre.
I si la vida l’ha fet així,
no per gaudir-la i entristir-me
sino per a ensenyar-me?
Potser ara les apreciaré més,
a elles i al temps.
Cálida como una flor del sur,
a mediodía, bajo el sol del ecuador.
Risueña, amable, ojos morenos,
profundos, de otro mundo.
Amiga de la alegría,
hermana de la bondad
y madre envidiable.
Me cobra vinos y tequilas
a precio de aprecio.
Su voz es caricia,
sus brazos abrazos
y su amor lo he patentado
para que no me lo quite
ningún príncipe alado.
Tremola la mà que escriu,
lletres com llàgrimes,
si perd allò que la mou ferma,
que mou la vida i reposa l’ànima.
Blog de Poesia de Jordi Querol 