Categoría: Poemes en català

Poemes en català en VeusdAvui

Quan escric

Quan escric el món desapareix,

però retorna impregnat de mi.

Què vull?

Què vull salvar

de la pols del temps?

Què és allò que m’acompanya

i voldria embolicar i posar un llaç.

Allò que fos un regal?

Útil, sobretot útil.

Útil per una de les mil raons possibles

que unes paraules poden fer algun bé.

Potser aquest anhel d’escriure?

Per no veure-la

Per no veure-la,

el Sol es pon trist

desitjant l’albada.

Si la ploma naixés

Si la ploma naixés d’un desig,

la paraula, com una ventada,

aixecaria per un instant

les fulles mortes del terra

que la tardor menysprea.

Ulls oberts i creients

L’albada mor si tanquem els ulls.

El dia es farà present

quan més ulls creients.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar