Deu

Deu mil milions de persones
sense nom són una quimera.
Un sola persona amiga x
deu mil milions són una realitat.
A qui fem mal?
Tanquem els ulls?

La paraula pronunciada

La paraula pronunciada

viatge disfressada de silenci

i ressuscita verge a l’orella.

Sino hi ha oients,

l’orador perd el nom,

com una baula despresa

desfa una cadena.

La paraula escrita és muda,

la seva cadena venç el temps

però no l’oblit.

Fam il·limitada

Quan més es té, més es creu merèixer més.

Vellesa

Els núvols per barret,

el cor silenciós i bondadós 

escampant la boira com pot.

Solitari amb amics secrets,

porta el bastó amagat

a l’esperit sincer.

La flor

La flor és bella per necessitat.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar