Categoría: Poemes en català

Poemes en català en VeusdAvui

Diada

ll*11 Setembre 17:14

Hi ha

S’amaga la raó,

hi ha tempesta i els paraigües negres

ceguen la vista. Als mitjans

de comunicació es replica l’aberració.

Els terroristes són qui

denuncien l’anihilació sistemàtica

de la població del contrari, milers.

Nens, mares, periodistes, persones.

Hi ha silenci.

Hi ha condescendència.

Hi ha por.

Hi ha covardia.

Hi ha comoditat.

Hi ha aberració.

Voldré

Voldré quan un extraterrestre

trobi un poemari meu

vingui a viure a la terra.

Quan sigui una ballarina li balli el cor.

Quan un nen faci guixots,

un adolescent deixi el movil per un moment.

un piròman no volgui cremar-lo,

una flor estiri el tall.

un núvol volgui inspirar

els que miren els núvols 

i els que no ho fan mai.

Una escala pujar al cel,

un llibre obrir-se i dialogar,

un punt ser punt i seguit,

un lladre no vendre’l,

un poeta no dir res,

una metralladora un mirall,

un cova obrir una escletxa cap el cel obert.

Sento la gent

Sento el murmuri de la gent,

a la plaça del passeig

com un temps passat i ressuscitat.

Ningú s’adona que el present no existeix.

Quan la gent s’escolta,

escolta el passat,

el present mor a cada instant,

abans de copsar-lo ha fugit indetectable.

El nostre present és un passat immediat,

un passat que es fa conscient.

El present viu a l’inconscient.

I l’inconscient el remet

enderrerit i seleccionat.

Anular el pensament, la intuïció,

com a les arts marcials japoneses 

ens apropa al present.

La misteriosa intuició 

del misteriós inconscient

supera la nostra realitat.

Creus

 -Creus en la vida després de la vida?

– No.

– T’agradaria creure-hi?

– No, no necessito creure-hi.

– No es tracta de tú,

   es tracta de tothom que ha existit

   i tothom que existirà.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar