Què nodreix l’inconscient?
Els olors i colors de la infància,
les pors, anhels i mancances,
l’amor i seguretat, el seu contrari,
la porta tancada en clau,
allò no resol, expressat o assimilat,
el ritme o dislocació de la quotidianitat.
aquelles pèrdues i extraviacions.
Aquell germà, amics de l’escola, enamoraments, els nostres pares,
la teulada de casa,
la fragilitat de l’albada,
el passat fet símbols,
èxits i derrotes,
les magdalenes de Proust.
Allò que queda emmagatzemat, intuït
o deduït sense taquígrafs.
La creativitat oculta,
l’aigua que brolla del més enllà.
Una porta, un calaix, un artista,
uns ulls que veuen sense saber-ho.
Una font sense noms.
Allò negre, que quan veu la llum,
és mur derruït, musa o intuïció.
Etiqueta: inconscient
Inconscient
D’on veniu bombolles de cava,
que pujeu il·lustres
a la consciència,
de la terra i del cel?
Sento la gent
Sento el murmuri de la gent,
a la plaça del passeig
com un temps passat i ressuscitat.
Ningú s’adona que el present no existeix.
Quan la gent s’escolta,
escolta el passat,
el present mor a cada instant,
abans de copsar-lo ha fugit indetectable.
El nostre present és un passat immediat,
un passat que es fa conscient.
El present viu a l’inconscient.
I l’inconscient el remet
enderrerit i seleccionat.
Anular el pensament, la intuïció,
com a les arts marcials japoneses
ens apropa al present.
La misteriosa intuició
del misteriós inconscient
supera la nostra realitat.
Pensaments
Aquest pensament d’on ve?
De la neurona tonta
o la neurona espavilada?
De l’inconscient meu
o de l’inconscient col·lectiu?
És inspirat per algú
o és raonat?
Que és l’insconcient
a banda de ser no conscient?
Sóc jo o és algú altre
que em presenta idees?
Em puc atribuir els meus pensaments?
I els meus poemes?
Blog de Poesia de Jordi Querol 