Poemes en català en VeusdAvui
Un llapis és una capsa de lletres,
no s’acaba una
fins que no s’acaben totes.
Un llapis treu matèria gris, del cervell.
Un llapis balla i deixa trepitjades.
Un llapis perd el cap
fins que aquest arriba al cul.
Un llapis treu els budells per la boca.
Un llapis parla amb veu baixa.
Un llapis és una arca de Noè.
Llegir és
navegar per un llibre
recollint,
onada rere onada,
la sal
de la vida
acumulada a cada pàgina.
De jove ballarina,
de madura fumadora,
intentava tenir un bar
amb bon ambient.
Em va recomanar un llibre,
Verónica decide morir.
Els pensaments
giraven com una rotllana.
Més gran en cadira de rodes.
Que els àngels,
que et feien ballar,
il·luminin els teus dies aturats.
Que la quietud sigui calma serena.
El dessert, font de infinitud,
i la desesperança esperança
més enllà d’aquí.
Un petó
Santa Clara calma la mar.
A la mar va varar la barca,
la pala a la mar, la cara salada,
santa patacada.
Escoltar-se.
Sabem el que diem als demés.
Però sabem perquè ho diem?
La intenció de la paraula
pròpia ens descriu.
Blog de Poesia de Jordi Querol 