Envejes, flors i destí

Despullada d’artifici, branca bruna.

Com un filferro amb espines,

nervis de vida conquerida.

Cinc pètals de blanc revelen una flor,

tendre, plena de identitat i escalfor.

La branca és com un pare generós,

font de vida plena,

vigilant i protector.

Ella és la filla que es mira severa

la seva fràgil bellesa.

La seva utopia eclipsa la grisor

del pragmatisme fosc.

Ella, amb cor il·lumina el seu entorn.

Però la mediocre

mà de l’enveja vol arrancar-la,

doncs ella és la flor

que ells no saben ni poden ser.

Callada, és la flor

que emmiralla la lletjor.

És la flor necessària

per tothom.

Prats en la terra erma

Amb música suau i veu serena,
evoca els prats en la terra erma.
Raigs rebels, tenen la llum del sol
quan es reclou al mar roig.

És com una ballarina a la cafeteria,
serveix croissants cruixents,
el millors de Sabadell.
Mil culleretes omplen la barra
amb els seus plats i tasses.
La gent ha marxat
i ha deixat el seu regal.

Dama elegant, amable i natural.
Ennobleix el tracte, la paraula
i les hores que llisquen al seu costat.

Mirada a dins

Un canvi de mirada canvia el passat,
el pot convertir en buit o fems.
Canvia el present i el futur,
el pot convertir en una epifania.

Sols un canvi de mirada
al perquè de tot plegat,
a les motivacions amagades
entre la pell i la carn.

Una mirada valenta, despullada,
sincera que dissolgui les aparences
i la fullaraca de l’entorn.
Quan sols quedi Déu i un mateix.

El poder

El poder econòmic i tecnològic

es multipliquen mútuament,

colonitza la política i l’estat de dret,

el desregula, el corromp

i l’usa en benefici propi.

Es com viure amb un lladre ric a casa.

Cada any les aus

Cada any

les aus segueixen travessant continents,

dels pomers es desprenen pomes,

les ginestes floreixen de groc,

la terra gira una volta al sol.

Les persones tenen somnis,

volen coses que no tenen.

Cada any

les persones tenen somnis,

volen coses que no tenen.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar