Gener fred, l’any engega glaçat.
El vertigen de l’actualitat
és incertitud des de dalt
de la pista de salt.
Els propòsits intenten
sobreviure al buit
posant els peus a terra.
El concert de cap d’any és història.
Reclòs el cos cerca el seu lloc,
la vida a prop de la llar de foc
inventada i somniada.
Tot esperant el carnestoltes
empentant l’ànima cap a
la mort de l’hivern
i el renaixement de la primavera,
tot llegint Mercè Rodoreda.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
El mal
El mal i els errors s’escolen
per les clavegueres del passat.
El penediment obra una porta a canviar
i unaltra al futur, demanant perdó.
el perdó rebut és pau mútua al present.
En cas contrari tots dos
queden atrapats en si mateixos.
Déu és misericòrdia.
El penediment és dolor
que cerca l’alliberament.
Dormir a l’església
Sense casa, sense sostre,
sense salut, sense diners.
Amb gana, fred i depressió.
Ha sopat al menjador social.
És afortunat,
l’han triat per major i malalt
per dormit en un matalàs.
És hivern i han obert l’església,
deu llits arrecerats.
Dos mil al carrer.
Barcelona és bona si la bossa sona.
Alguns moren amb el ganivet del fred
despullant els ossos,
escalfant els panots
amb la buidor del cos,
la buidor de tots,
menys uns pocs que fan quelcom.
On s’extravia el temps
Aquests ulls teus,
on s’extravia el temps,
que em miren i jo veig en tu
el mirall del teu cor.
I no sóc jo que sóc,
ets tu que mires.
Has deixat el camí
Has deixat el camí.
El darrer revolt
no serà el meu record.
Tot allò que vas plantar
seguirà respirant.
Com aquell arbre,
aquell llibre escrit,
aquell fill nat,
aquells dies de compassió,
aquells anys d’esforç
per fer de somnis realitats,
la teva humanitat,
els teus dons,
la teva ajuda i treball,
la teva alegria.
Tot el que vas donar a l’univers
resta viu al seu cor immens,
I al nostre cor malmès.
Blog de Poesia de Jordi Querol 