Sento la teva veu com un vers
que neix de la foscor,
no sé qui t’ha cridat
ni com coneixes el meu passat.
Un vers crida l’altre, i un altre,
i tot plegat té un sentit
que desconeixia jo mateix,
però d’alguna manera és meu,
l’he viscut, l’he pensat, l’he sentit.
Em coneixes millor que jo
i jo em conec millor a través de tu.
Les paraules segresten la meva ànima
i li donen vida.
Benvinguda per sempre.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
SÓC UNA FULLA QUE S’EMPORTA EL VENT
Sóc una fulla que s’emporta el vent de migdia,
contemplo el paisatge de les persones
enfilant-se sobre els murs de les seves certeses,
reposo al terra,
mirant el cel.
BOMBOLLES
El món no és per a nens
el món no és per a grans tampoc
Com no viure en una bombolla?
Com païr la dessolació?
Viure com a nens fora de la bombolla.
NO VULL SER NINGÚ
Avui no vull ser ningú
tampoc vull saber-ho tot
no vull ser més no sé què
ni menys no sé com.
Tan sols sé que et sento aprop,
les fulles ja han caigut
el vent les arrossega
l’hivern ens despollarà de falsedats.
No voldré tornar a veure
com s’amaga el sol,
les tardes curtes,
sense tenir-te present.
CAMINS
Camins i persones
persones que caminen
milions de camins
milions de persones que caminen,
un s’atura aquí, després d’un revolt ombrívol,
unaltra s’atura enllà, al final de la baixada.
Milions d’aturades aquí i enllà,
nous camins i noves persones
noves persones que caminen
milions de nous camins
milions de noves persones que caminen.
Tu t’asseus a descansar una estona,
i mires endevant i mires endarrere,
i et sembla que el teu camí és el menys valuós de tots.
Blog de Poesia de Jordi Querol 