Era llum d’estiu,
les sabates fa temps que riuen,
les muntanyes deixen l’empremta a les cames,
la nit fondrà l’horitzó
i veurem el crepuscle de la matèria.
Caminant de nit
sentirem les tórtores aixecar el vol.
Poemes en català en VeusdAvui
Era llum d’estiu,
les sabates fa temps que riuen,
les muntanyes deixen l’empremta a les cames,
la nit fondrà l’horitzó
i veurem el crepuscle de la matèria.
Caminant de nit
sentirem les tórtores aixecar el vol.
No són teus aquests ulls,
te’ls han deixat
per a descobrir el dia en la nit,
per a trencar les màsqueres
del teatre de la vida,
per a trobar les arrels del xiprer
que s’enfila cel amunt,
per mirar cap a dins
i veure les trinxeres d’una guerra
que ens cega el nostre cor.
Un cel desert que no oblida la vida
unes figues al cistell de les paraules mortes
la fatiga mira per la finestra tancada
els sentiments llauren la terra
i a l’estiu es recullen les raons
sola
i com ella sola
veu a la mar
el vaixell surar
Déu va fer el món en set pensaments,
va avançar milions d’anys
per veure si estava prou bé
i et va veure a tú.
També va veure el patiment.
Déu va fer el cel en quaranta-nou pensaments.
A vegades el món s’atura
i és perfecte
cap so és soroll
l’espai s’eixampla
el temps esdevé irreal
com una rosa d’espirals de silenci
la consciència sobrevola la matèria
la natura beu dels llavis del més enllà