TÓRTORES

​Era llum d’estiu,

les sabates fa temps que riuen,

les muntanyes deixen l’empremta a les cames,

la nit fondrà l’horitzó

i veurem el crepuscle de la matèria.

Caminant de nit

sentirem les tórtores aixecar el vol.

NO SÓN TEUS AQUESTS ULLS

​No són teus aquests ulls, 

te’ls han deixat 

per a descobrir el dia en la nit,

per a trencar les màsqueres 

del teatre de la vida,

per a trobar les arrels del xiprer

que s’enfila cel amunt,

per mirar cap a dins

i veure les trinxeres d’una guerra

que ens cega el nostre cor.

COM ELLA SOLA

​Un cel desert que no oblida la vida

unes figues al cistell de les paraules mortes

la fatiga mira per la finestra tancada

els sentiments llauren la terra

i a l’estiu es recullen les raons

sola

i com ella sola

veu a la mar 

el vaixell surar

49 PENSAMENTS

Déu va fer el món en set pensaments,
va avançar milions d’anys
per veure si estava prou bé
i et va veure a tú.
També va veure el patiment.
Déu va fer el cel en quaranta-nou pensaments.

EL MÓN S’ATURA

A vegades el món s’atura
i és perfecte
cap so és soroll
l’espai s’eixampla
el temps esdevé irreal
com una rosa d’espirals de silenci
la consciència sobrevola la matèria
la natura beu dels llavis del més enllà

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar