Poemes en català en VeusdAvui
La matinada arrencava la veu al cel
no restava res a dir
les aus havien desaparegut
el silenci era indestructible.
Ara que no hi ha ningú
digam perquè no pots parlar
ni deixar-te veure tal com ets.
Avui he pensat
que els miracles són d’aquest món.
La fragilitat humana és com el vol d’una papallona sota la pluja
castells sobre turons escarpats
Com veus el món?
la indiferència
l’odi
la intolerància
les valls conreuades
les tardes d’ estiu
la tristor
el goig
els dies ennuvolats
la soledat
les absències.
Si pogués veure el món amb els teus ulls,
sabria on visc
sabria qui sóc.
Fila el pensament,
ja no som d’aquí
qui s’ha endut el món?
només resta la indiferència.
Ja no som d’aquí,
les muntanyes ja no tenen ànima
els mags també fan trampa.
Qui s’ha endut el món?,
ja no som infants
només resten esperances particulars.
Fila el pensament,
que no t’expliquin històries
que trobes a faltar?
Només resta la indiferència.
Nosaltres no som d’eixe món.
Neva dels núvols noves paraules
s’aturen al terra xop.
Es desfan tot oblidant el seu perfum.
Les paraules passen
i l’olor s’abraça al contorn de les coses.
Transformen el seu pes i la seva profunditat.
Raó d’un sentiment
o raó de raons,
fletxes despietades
o abraçades invisibles.
Respira paraula
reposa un sentiment en un poema.
Blog de Poesia de Jordi Querol 