M’ha caigut un poema del cel,
com una fulla de plataner
despresa, a la seca terra;
o potser com un llamp de nit,
a l’encalmada mar.
Gràcies inspiració,
tu si que en saps.
Bon Nadal
Quan més car és un whisky,
un petit o gran luxe,
més sòrdida és la soledat
que intenta ofegar.
És com si deixéssim
de compartir alguna cosa bona.
La soledat no requereix ofegar-se,
el que cal ofegar és l’ego
que ens separa.
Bon Nadal,
sempre hi ha algú,
a la taula o al cor,
amb qui compartir.
Aceptar
Aceptar que no somos
un ser sintiente matemático
de sufrimientos incalculables.
Distància
La distància del que dones
i el que creus donar
és la distància entre tu i el que reb.
Rosa 🌹
Rosa de nit,
despunta l’albada.
Blog de Poesia de Jordi Querol 