Se miraba en el espejo,
esperando encontrar
el reflejo de su alma
en su rostro.
El alma buscaba,
y no se hallaba a sí misma.
Como escultor, cincelaba los ojos.
Se miraba
Honor?
No es mi honor,
es tu falta de humanidad.
Déu escolta
Déu contempla la vida i l’univers
amb els auriculars posats.
Escolta la novena de Beethoven,
perquè sap com acabarà tot.
També escolta
Plany a les víctimes d’Hiroshima,
perquè sap per on s’ha de passar.
Dislèxia de la vida
Dislèxia de la vida,
és possar l’atenció
en allò que vindrà
i no en el present.
Llavors el passat present
desatès irromp en el futur.
Misteri
Potser ni és real,
com les ombres d’un au volant.
És màgic, com néixer llavor
i esdevenir roure.
Però té la certesa
de tot allò que és útil.
El misteri dorm de dia
i s’aixeca a les nits il·luminades
amb la lluna plena.
Potser no és real,
però és tanmateix com si ho fos.
Viu i somriu.
Blog de Poesia de Jordi Querol 