Voldria deixar caure els escuts
i que s’abaixessin de vergonya
les espases.
Voldria desfer les ferides de sang
en roselles mudes.
Que Déu es deixés veure
tant com les orenetes a la primavera.
Les ulleres de la ignorància
perdessin la seva foscor.
I la vida no fos una cursa cega,
tan sols un passeig significatiu.
Voldria que la compassió
fos com l’oxigen de l’aire que respirem.
I la mort el perdó de tots els errors,
limitacions i males intencions.
Nit Serena
El capvespre cedeix.
A principi de Setembre,
quan les festes majors
belluguen la cua,
i treuen foc per la boca,
inspirades en el dracs,
obro, després de la pluja,
la finestra de l’habitació,
i entra l’aire fresc,
mossegant la calor espessa.
La llum del sol va desapareixent
lentament i pausada,
així com va minvant la ment inquieta.
Contemplo
les extremitats com van aprimant-se,
les ombres es mengen la pell
de color gris daurat cada cop més fosc.
A mida que s’instal·la la nit,
semblo un esquelet.
Mor el dia i mor el cos.
La ment serena contempla,
la ment serena imagina.
Només queda la ment serena.
Escrivint
Escrivint descobreixo el món mut.
Les paraules viatgen
del silenci als ulls verges.
Una mirada, una interpretació,
un descobriment, un donar-se compte.
De l’interior, com un bulb
d’arrels vives, floreix un mot.
Un mot, un món mut, esperant ser
desenterrat per il·luminar
un món extern, disfressat,
cridaner, monòton, enganyós.
Mirar endins per mirar enfora.
L’ombra és la llum.
El silenci desembolica
el regal, el present, el misteri.
La vida interna dibuixa
els pinzells i els llenços
dels quadres de cada dia.
Un paso
Un paso atrás y otro arriba.
Mejor que describir los hechos
es describir la evolución
de los hechos.
Atrás, para saber de dónde venimos.
Arriba, para elevarnos
y vislumbrar el presente
que apunta hacia un futuro.
El cúmulo de noticias concretas
emborrona la interpretación
de la realidad.
Ser como un águila cernida,
concentrada en un rubí.
Sabiduría
La sabiduría es lo que es útil.
Es útil lo que es bueno.
La sabiduría es finalmente moral.
Sabiduría es amor.
La sabiduría sin amor no es útil.
Blog de Poesia de Jordi Querol 