Jo aquí, viu,
tú enllà, no sé on, mort.
No entenc. No ho entenc.
No sé que és estar viu o estar mort.
Però crec que
no pot haver-hi tanta diferència.
Ser o no ser.
Resoldre l’antítesi
en un nivell Superior.
Llamp de llamp
El tronc de l’arbre ja era tort
quan va rebre un llamp del cel.
Va ser un dia més negre que gris.
Part seva era ara cendra en vida.
Va somniar moltes nits
amb ànimes perdudes
que no troben el camí.
S’havia d’acostumar a compartir
la seva part morta
amb les seves restes vives.
Era més fort del que semblava,
les seves arrels eren com mans gegants
agafades a la terra,
xuclant l’alè subterrani
i lliurant-lo a la llum del dia.
Passats uns anys,
un àngel va seure
a les seves branques
i li va deixar un missatge.
Qui mira la mort,
mira la veritable vida.
I ell va viure més que mai.
Felicitat?
La felicitat s’amaga als camins
i es perd una mica a l’arribada.
És la desgràcia d’aconseguir
allò que es vol o no aconseguir-lo mai.
La felicitat només viu al present, al camí.
El futur és la fi del camí.
Té sentit hipotecar el present
per un futur llunyà e hipotètic?
Busca un present enriquidor
que porti a un futur dessitjat amb el cor.
Segurament un futur
on tothom sigui més feliç.
A Sol i Lluna
Cada ser humà és un univers
en si mateix.
Amb llum pròpia com la del sol,
que es reflexa en els altres,
com a la lluna.
Un univers incomplert.
Comencem buscant a l’exterior,
com la lluna. I acabem buscant endins.
Com la llum interior del Sol
que s’expandeix
més enllà de nosaltres.
Quan més som per dins
més naturalment il·luminem
cap enfora.
La lluna gira embogida,
com la mateixa terra,
esgarrapant llum de fora.
El Sol roman en el seu centre.
Progrés
El progrés necessita comprensió.
Com doblegar sencera una canya
sense coneixement?
Hi ha un sutra que diu:
Més enllà de la ment que jutja:
observa i comprèn.
Blog de Poesia de Jordi Querol 