Per al/a la Benvolgut/da lector/a.
Desitjo, que en aquest poemari
trobis algún poema,
que sigui tan teu com meu.
Teu, perquè trobis un punt
de connexió entre el poema i tú,
en que, com el vent travessant valls,
recorri la teva ànima recordant
o descobrint petits tresors.
I meu, simplement,
pel mateix motiu.
Que aquest/a canal,
serveixi per pujar muntanyes.
Natura, camins, vida, cims.
La Llum Anima
La llum anima la matèria d’aquest jardí.
És mitja tarda d’estiu,
les ombres de les fulles
dels arbres i plantes s’alternen
en clarobscurs de vida i mort.
A cada racó d’aquest món,
el vent suau dirigeix aquesta dansa,
el que llueix, de sobte es torna fosc,
i les foscors reneixen juganeres.
La mort fa lluir, fugaç, la vida.
Vibren els colors,
valents, desafiants, ferits;
com un quadre impressionista viu
sense marc protector.
Com un cant oriental,
l’aire és l’alè de la vida,
que mou els renaixements
a samsara, esperant un dia,
finalment, alliberar-nos en Déu.
Sin Esperanza
Sin esperanza en horizontes razonables.
Debe ser para darse cuenta de
cambiar de horizontes.
Avui Podria Ser
Avui podria ser un dia d’aquells?
Ja em sento reviure.
En que des de dins
o des dels sentits
em ve un pensament, un sentiment
o una experiència
que reconeixo forma part meva
des de fa temps.
Que és important per a mi,
i que vull compartir.
Vull trobar-li la forma i el to,
però es manifesta veloç,
amb un punt d’impulsivitat
i seqüèncialment, sense correccions.
A vegades sembla respirar
més del contingut, altres de la forma.
Prenc consciència dels maons
que em construeixen, i potser
alguns d’ells aixequin altres cases.
Si. Avui ha estat un dia d’aquells.
Gràcies. Benvingut poema.
Capvespre de Nou
Baixa el sol,
com si li fes vergonya,
imperceptible.
Els seus raigs s’acomiaden per avui.
El capvespre és el nou rei.
Es recull el dia, silenciós.
Algunes ànimes neguitegen,
la pèrdua de vida anuncia la foscor.
Altres senten la pau,
amants del recolliment interior,
les estridències del dia
donen pas a la quietud serena.
La llum parella les dissonàncies.
Uns i altres viuen l’horabaixa
com les campanades del cel,
anunciant que el cor i el dia
caminaran agafats de la mà.
Blog de Poesia de Jordi Querol 