Miro aquella porta de fusta
de blaus i grissos desgastats,
i a l’instant retorno físicament
a un temps oblidat.
El meu estat mental es transforma
en un espai i un passat primitiu.
Sento la immediatesa de tot.
Com si hagués perdut un filtre
que tot ho encaixona.
Ja no sóc jo.
Les coses existeixen i es viuen,
no s’interpreten.
El blau i el gris són colors purs,
sense relació amb res.
Tot retorna verge, impol.lut, matèric.
El present és gaudeix a l’instant,
real, desxifrat, immaculat.
Descobreixo i recordo un nou món,
fugaç i etern.
Revisc.
TroBar Poesia
Intuïció, relació i criteri.
El primer, per rebre,
per a que apareixi una llavor.
El segon, per enllaçar,
fer créixer l’arbre.
El tercer per saber allò
que s’escau i el que no.
Agraïment.
Fer o Ser
Fer, és interactuar amb el món exterior.
És aconseguir coses, tenir,
per a que ens sentim millor, o ser.
Un canvi amoral exterior serà interior.
Pot ser egoista.
Si treballem primer els sentiments, emocions, pensaments; ens sentirem millor, serem millors. Farem amb goig i transformarem el món positivament.
Un canvi moral interior serà exterior.
És altruista.
Dalais Lama o Trumps.
Espiritualitat o Neocapitalisme.
Tothom o jo.
Ecologia o Contaminació.
Salud o Mort.
Progrés o Explotació.
Casa de tots o caca de tots.
Jajaja
Oh, Benvinguts Migrants
Persones se nos rep
Petiteses
Aquests núvols incommensurables,
d’un blanc llampant
sobre aquest blau intens,
no és res més que l’alè de Déu.
Cridant-nos a que contemplem el cel
i no ens perdem en petiteses.
Blog de Poesia de Jordi Querol 