Darrere les pàgines
s’amaguen coloms.
Volen a nous horitzons,
retornen amb respostes,
assenyalen camins,
inspiren amb el seu vol.
Llavors és quan la troballa
em tanca els ulls,
i la son vol compartir
la joia amb l’ànima impacient.
Com la terra esperant
la pluja del cel.
La noche muere oscura.
Sin utopía la noche
muere oscura.
Sin utopía estamos
desubicados y desorientados,
en un mar de incertidumbres.
Perdidos en nosotros mismos,
perdidos en nuestras limitaciones,
sin saberlo.
Sin utopía no hay política,
solo ciegos charlatanes
guiados por intereses propios,
guiados por un faro muerto
en las entrañas de uno mismo.
La sentència de l’odi
sempre ve d’un jutge incompetent.
La comprensió esdevé justícia.
Molts anys cercant
el que hi ha més enllà,
menystenint el que hi ha més aquí.
Un cop trobat es va capgirar.
Molts anys cercant el que hi ha aquí
despreocupat del que hi ha més enllà.
Cercant muntanya amunt,
al cim vaig trobar un mirall.
Es guanya quan el darrer corredor
trepitja l’arribada.
Som un equip.
Blog de Poesia de Jordi Querol 