Hem après el valor
de la sanitat pública,
l’educació i la investigació.
Hem après
a mirar els ulls
i veure penes
i somriures.
A respirar lentament
i descobrir
que tothom depèn
de tothom.
A valorar el que teniem
i aturar-nos.
Potser a viure amb menys
i amb més senzillesa.
A mirar endins
i perdre algunes pors.
El món s’ha aturat
i molts que s’han baixat,
no voldran tornar a pujar.
ESCACS
Els peons obren camí, són frontera.
Els cavalls ballen valsos,
els àlfils cirurgians profunds.
Les torres són els ciments.
La dama el poder.
El rei la vida.
Semblaria un joc de càlcul
gairebé infinit.
Però és un art que troba dreceres,
amb mil relacions,
al camp de batalla de les corts reials.
El rei perd la vida,
el jugador l’orgull.
L’UNIVERS
L’univers no pot ser teixit amb aire.
No totes les fibres fan un cistell.
Abans d’existir la palla
existia la seva potencialitat.
La potència és increada,
existeix des de sempre,
no cal que sigui pensada,
dissenyada o construida.
Tot el que ha existit,
existeix o existirà,
ja existia en potència
abans de tots els temps.
Déu és la potencialitat,
la llavor
i la palla.
El pensador,
dissenyador
i constructor.
Tan Lluny de la Sortida
Tan lluny de la sortida.
Tots fa temps
que van començar la cursa.
Outsiders, fora de joc.
És una mena de lesió de la vida,
que els deixa sols estacats a la cadira.
Espectadors de vides alienes.
Somiadors de compartir i de participar.
Perdre té una llavor amagada,
que va creixent a mida que
redescobreixes el valor de les coses.
I et permet triar una nova ruta.
Una cursa per a tu, amb tu i amb la vida.
Zzz
Com un coixí que respira.
Fràgil s’adorm en mi.
M’honora la seva confiança.
T’acaronen els meus ulls.
Blog de Poesia de Jordi Querol 