Sense res saber,
voldria fer un poema de blanca llum,
on cada paraula oblidés el seu nom,
i se’t posés al teu costat.
De la mà, viatjaríeu a ponent,
on el sol perd els ulls,
i de nit, dins la foscor,
la ignorància us arrabassaria
els límits de tota certesa.
Immensament lliures i desposseïts,
passejaríeu per la fira dels estels,
i l’endemà, a punta de dia,
amb l’ànima serena,
imaginaríeu el sentit últim de cada vers.
ESCAC A LA VIDA
Ser mestre als escacs
és conèixer totes les conseqüències
de cada moviment.
Ser mestre a la vida és sentir
cada acció amb naturalitat i amor.
FE
Cal una fe desmesurada
en l’ateisme
per no creure en Déu.
ENYORO
Enyoro,
com una pedra que el vent esculpeix,
les paraules que em treuen la pols.
El febrer fuig
i encara, aquest any,
no ens hem retrobat.
Sense escriure,
la fruita caiguda de l’arbre, es perd.
Avui he sabut.
Sense escoltar-me,
les gemmes de la la vida són invisibles.
Les petjades les cobreix el temps.
Sols al present viu la poesia.
REVIUS
Puresa inerta dels teus ulls,
el teu rostre extraviat
perfora la jugular de les falsedats.
Dessagna la mort.
Revius l’amor.
Blog de Poesia de Jordi Querol 