ESTEL

Sento un lligam amb tu,
que no és d’aquest món.
Fa infinit temps que ens vam conèixer.
Llavors vas aparèixer
com un estel estavellat
contra la terra.
Vas capgirar la realitat,
totes les certeses
van esdevenir inútils.
L’univers bategava
a través del teu cor.
Vam compartir totes les hores
mortes i vives
sense temps per respirar.
Em vas dir que eres un àngel
desterrat del cel.
Havies comès un gran error,
dubtar de la teva divinitat.
Avui ens retrobem en un bar,
els teus gestos són distrets.
No em reconeixes,
però sents que el destí
despulla la teva ànima.

JUICIO FINAL

En el día del juicio final
el amanecer será dorado,
las batallas de la mente
serán asesinadas y se convertirán
en torrentes de lágrimas
que ahogarán la ignorancia.
Los temores serán revelados,
comprendidos y aniquilados
dejando un silencio infinito
cubierto de gratitud.
Los muertos levantarán
su mirada a una tierra renacida,
donde los jueces dejarán su trono
a la sabiduría, la bondad y la belleza.
Los ángeles descenderán
y harán sonar sus trompetas
interpretando a Miles Davis.
Las tinieblas verán
como su reinado ha muerto,
y será tiempo de progresar.
Dios dará su vida en el cielo
para vivir en la tierra.

COHERÈNCIA

La coherència enforteix les ànimes,
però la contradicció trepitja tots els camins.

L’APLEC DE LA SALUT

Veig aquell xiprer,
acariciant l’alè de l’oblit,
entre dos edificis i un cel blau intens.
Hi ha quelcom d’impossible
entre aquest colors.
El blau de la immensitat
i el verd de la vida desafiant
l’eterna quietud.
I aquest aire que remou les incerteses
quan jugavem al pati de l’escola,
no deixa respirar el record
d’un passat que fuig
i retorna miraculosament lúcid.
Els gegants ballen
i el cementiri somriu.

LOS OTROS

El espejo maligno
nos mira miedosamente.
Esos miedos son nuestros.
Y ese juez maligno somos nosotros.
Creemos descubrir las mas ínfimas
señales de imperfecciones
físicas o morales que nos atenazan
en un presente de disfraces,
disfraces y carnavales de almidón.
Nuestras miradas hacia nosotros
son implacables.
Preferimos huir del silencio,
allá donde habita nuestro juez.
Pero existe un silencio sin juez
y existen otras miradas.
Las miradas de los otros,
que pueden ser mas benévolas,
y de las que podemos aprender.
Silenciar.
Escuchar.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar