A vegades el món s’atura
i és perfecte
cap so és soroll
l’espai s’eixampla
el temps esdevé irreal
com una rosa d’espirals de silenci
la consciència sobrevola la matèria
la natura beu dels llavis del més enllà
NAIPES
La fe construye castillos de naipes inexpugnables
el equilibrio está hecho de confianza
la duda es un buen cimiento.
INSPIRACIÓ
Sento la teva veu com un vers
que neix de la foscor,
no sé qui t’ha cridat
ni com coneixes el meu passat.
Un vers crida l’altre, i un altre,
i tot plegat té un sentit
que desconeixia jo mateix,
però d’alguna manera és meu,
l’he viscut, l’he pensat, l’he sentit.
Em coneixes millor que jo
i jo em conec millor a través de tu.
Les paraules segresten la meva ànima
i li donen vida.
Benvinguda per sempre.
SÓC UNA FULLA QUE S’EMPORTA EL VENT
Sóc una fulla que s’emporta el vent de migdia,
contemplo el paisatge de les persones
enfilant-se sobre els murs de les seves certeses,
reposo al terra,
mirant el cel.
BLANCO Y NEGRO
Blanco y negro
sufrimiento y paz
son grises para los idealistas
del mundo blanco.
El mundo no es gris
pero los idealistas
pueden cambiar el mundo.
Blog de Poesia de Jordi Querol 