Voy en busca de mi encuentro
en un mar de islas perdidas.
Me acompaña la duda
iluminando el mundo de contrarios.
No sé si llegué o aún debo partir.
Abracé la noche
y saqué punta al lápiz para dibujar un cielo.
O quizás, el cielo me dibujó a mí.
AVUI HE PENSAT
La matinada arrencava la veu al cel
no restava res a dir
les aus havien desaparegut
el silenci era indestructible.
Ara que no hi ha ningú
digam perquè no pots parlar
ni deixar-te veure tal com ets.
Avui he pensat
que els miracles són d’aquest món.
LÁGRIMAS DE PLATA
Oigo descender tus lágrimas de plata
al abismo desnudo.
No eres de este mundo sólido.
Tus manos recogen trémulas
las migas secas ďe paz.
Esta no es tu guerra, tu batalla o tu sueño.
El viento arrastra su silueta hacia ti.
Cabalga el viento.
Dime dónde quieres ir.
Fragilitat
La fragilitat humana és com el vol d’una papallona sota la pluja
castells sobre turons escarpats
SELVA DE CEMENTO
Alienados en la selva de cemento
Sin destino ni finalidad
En la misión ausencia
Con costumbres de servidumbre
Con alas oxidadas color magenta
Ni ángeles ni pájaros ni rapaces
Estatuas hambrientas buscando la brisa
Que tonifique las mejillas del destierro
Suave es la mano de la inocencia
Con que meces el paso del tiempo
Sal del viejo laberinto
Sal y despierta en una orilla nueva.