Quan escoltar-te
és millor que la ràdio.
Els teus pensaments
evolucionen a nous camins.
Desconnexió? Connexió.
Quan el pensament
és amic nostre.
L’art és un camí,
del silenci a la connexió interior,
a l’expressió a un mateix i als demés.
Fluir, connexió amb el present,
com una canoa al riu.
Creació, imaginació, intuïció,
raonament, deducció, relació…
Comprendre’s un mateix.
Vida interior i comunicació.
Qué será aquello
que del mar del tiempo,
sumergido en las aguas,
pueda rescatar
y navegando en el velero
traer a la orilla
con la pluma del viento.
Si no te comprendo
me falta entendimiento.
Lo que tu eres es un hecho.
Lo que yo no comprendo
es mi limitación.
Un ball de Nadal,
plouen els caramels.
La lluna és desperta, sorpresa.
Père Noel és baixat del cel.
L’estel anuncia la gràcia,
un record que desafia el temps.
Trenta-tres roses més una,
el dia divuit del vuit.
Trenta-tres roses més una.
Aquellas sonrisas espontaneas
acompañadas de silencio,
cuando había una nube
flotando en el aire.
La duda muere en forma
de lluvia regando la tierra,
la brisa tonifica la piel
y las intenciones quedan
selladas con lacre rojo.
Blog de Poesia de Jordi Querol 