La balanza desigual

Un platillo con todo lo recibido,

otro con todo lo conseguido.

La balanza de la humildad

y el agradecimiento.

Un monjo

Un monjo, un científic, un poeta,

rarament van a la moda.

Els secrets de l’univers són eterns.

Les aparences externes

són temporals i supèrflues.

Ell

Ell sempre està quiet,

l’aire el fa insinuar una dança,

però ell no mou els peus de terra.

Observa tot allò que evoluciona

al seu entorn, els vianants,

la pluja, les estacions de l’any,

els ocells, els cotxes, la nit i el dia.

Com no pot moure’s, coneix

com és la vida lliscant les hores suaument.

Ell tot ho sap i tot ho calla.

Creix, fent de la quietud saviesa,

evoluciona ell i evoluciona l’entorn.

No és esclau de les presses,

medita la vida minut a minut.

Sap la grandesa de la quietud,

per dins el temps floreix.

Ell comprèn i sent la futilesa

de voltar el món,

el món volta al seu entorn

i comprèn, comprèn

com tot passa i tot roman etern.

És viva font d’inspiració càlida pels humans,

algunes tardes una noia s’apropa i l’abraça,

és el seu estimat arbre.

Preparar la guerra

Preparar la guerra,

aumentar la paranoia.

Preparar la paz,

aumentar la confianza.

Escisión

Como cuando la luna

se escindió de la tierra,

llegará un dia

en que el dolor de la compasión,

cuando el destino es ciego,

será la raíz, en la noche,

de un mañana luminoso.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar