Amant, ama la paraula.
Ment, pensa el pensament.
Miri, admiri el silenci.
Mot, roba el món.
Mut, surt de l’ensurt.
Veus mudes
El record d’una veu perduda
reviu la vida absent amb força.
Les imatges, com al cinema mut,
semblen aïllades en una caixa
de vidre hermètica, incomunicada.
La imatge aturada i muda
és temps aturat i mut,
en la llunyania d’unaltra dimensió.
La veu, viu.
Té moviment, caràcter i intenció,
sembla que el temps no hagi passat
i quasi poguem tocar les seves mans
calentes i enraonar.
Si hem perdut el record de la veu,
hem perdut la música del record.
Dones
El don se recibe para dar,
es un don para los demás.
Para uno mismo queda
el dar y el realizar.
Para la Providencia queda
el mérito y el agradecimiento.
Edificis
Una vida és construïda com un edifici.
Les accions de cada dia
piquen les pedres que aixequen els pisos.
Edificis modernistes, neoclàssics
o potser contemporanis.
Acullen persones, families i negocis.
Llueixen com edificis de l’extraradi
o com al passeig de Gràcia.
Amb la seva cara sud, lluent,
i la seva cara nord, obaga.
El sol il·lumina de vida la seva façana
de colors terrossos, acolorits,
de vidre fosc, grissos o canyella.
Descobrir l’edifici de la nostra vida
seria revelador, encoratjador
o potser dolorós.
Terrassa de diumenge
A les sales de ball
de les taules de marbre blanc
les ombres de les fulles dels plataners
dancen cegues sense descans.
La brisa és orquestra muda i serena,
els vermuts escalfen la tardor,
que hi posa un dia clar de sol.
Ara, com fa cent anys,
l’aperitiu viu alegre amb afany
tot esperant un bon dinar,
que oblidi l’endemà.
Blog de Poesia de Jordi Querol 