Quan a l’hivern cauen
marcides al terra
aquelles fulles verdes
de quan era primavera
i els arbres florejaven,
es perd la ingenuïtat
i el cinisme veu tots els arbres despullats,
però l’amor perdura perenne,
en aquells arbres no descreguts.
Estem sols
Estem sols,
sino per què cauen llàgrimes
quan sentim la teva Presència?
Como ser
Como ser agradecido
sin ser consciente de ser.
Como ser agradecido de ser
si ser es fortuito.
Respirar son un millón
de milagros que el Universo
ha hecho posible.
¿Como valoras la vida?
¿Azarosa o sagrada?
Mirada
No hay nada,
que pueda sostener el vacío.
Nada útil.
El vacío se puede contener,
pero no hay nada que contener.
El vacío vive sin existir,
hasta que un día
tus ojos revelen su atracción.
Su no existencia absorve la existencia
de tu mirada.
CEGA
La mar encalmada
perd el rumb.
La rosa despullada
d’espines és més dèbil
però mes valenta.
La lluna plena
no guia els cecs.
La raó no passa
com el temps, s’eixampla.
La força cega,
sega la força.
Blog de Poesia de Jordi Querol 