Mestressa, reina i patrona del Sant Pancraç.
Búlgara de caràcter Stòitxkovià.
El primer somriure del dia laboral.
Ulls lluents i humits, com si una llàgrima
d’humanitat presentés el seu tarannà.
Parla tan afilada com amable.
Natural, diligent, atenta, somrient,
fa broma i comèdia amb el Francesc.
Guerrera dels batallons de taules
i clients que l’esperen impacients.
Amb bella veu, de música eslava,
hipnotitza a la parròquia fidel.
Li agrada el negre per vestir,
per amagar la llum que l’il·lumina de dins.
Rosa d’abril, alba dels balcans,
de Bellaterra estel.
Blog de Poesia de Jordi Querol 