Sinó copsem la infinitud,
la eternitat i a Déu,
ens queda fer-nos petits,
tan petits com un gra de sorra
que s’endu el vent.
I tindrem un regal,
el de la modèstia i
apropar-nos a copsar millor
la distància entre nosaltres i Ell.
En ser petits, Déu és més gran,
i la nostra limitació perdrà la ceguesa.
Blog de Poesia de Jordi Querol 